Poques són les empreses que es creen no només amb vocació de servei públic sinó també per un esperit altruista.
Cap allà el 1982, en mossèn Ricard Cots i Massana (que en aquell moment era capellà de Montoliu), mogut per les necessitats de mobilitat d’alguns habitants dels petits nuclis de població al voltant de Cervera, va posar en marxa un servei de taxi, principalment, per acostar gent jove i gent gran de La Guardia-Lada, L’Ametlla de Segarra, Cabestany, Montoliu de Segarra, Granyena, Portell, San Ramon i Les Oluges a les escoles i centres educatius, i també al mercat setmanal i als centres sanitàries.
Des de llavors, aquesta petita empresa de transports ha mantingut la vocació comarcal que li va donar raó de ser i s’ha consolidat com la principal empresa de transports de passatgers de la Segarra. No cal dir que no sense dificultats i, és clar, gràcies també a l’amistat i a la bona predisposició de les dues persones que el 1985 van donar nom a l’empresa: en mossèn Ricard i en Josep Maria Alsina Bacardí, que van posar el temps i els diners que són necessaris en qualsevol inversió inicial.
Calen segurament dosis considerables de bona voluntat, bon servei, dedicació i una mica de sort per tirar endavant un projecte diferent, que uneix un mossèn i un forner que ja feia anys que es dedicava a l’explotació d’aviram. Avui els fills d’Alsina Bacardí, en Josep Maria i en Manel Alsina Farrés donen continuïtat a Cots Alsina, que té la seva seu a la Plaça de les Orenetes i que dóna feina a una trentena de persones (la majoria, a temps parcial), principalment, xofers i acompanyants.
Certament, per donar cobertura als 92 pobles repartits per tota la comarca calen, sovint, microbusos “perquè cada dia passem per camins sense asfaltar”. Diu en Manel que “la gestió del transport escolar per part del Consell Comarcal ha ampliat la cobertura i millorat el servei”. La inversió pública ha permès tirar endavant uns serveis que, en alguns casos, són deficitàries perquè la demanda no és encara suficient. Avui els escolars ja no s’han d’esperar a les cruïlles de la carretera a la intempèrie. Els microbusos entren dins dels pobles. S’arriben a fer 50 parades on només es recull un sol alumne.
Cots Alsina pot arribar a disposar d’uns 500 seients, entre autocars i microbusos, per cobrir tots els serveis, que són, per ordre d’importància, el transport escolar, el transport vinculat al Consell Esportiu de la Segarra i a clubs esportius i de lleure i els viatges discrecionals i d’oci. També, fins el 2002, el transport vinculat a la Mai/Lear va donar més capacitat de desenvolupament a l’empresa.
Reconeixen els germans Alsina que mai s’haurien pensat que es dedicarien al transport de passatgers. En mossèn Ricard Cots, avui amb responsabilitats d’obres i administració immobiliària al Bisbat de Solsona, potser tampoc s’hauria imaginat que deixaria d’estar directament vinculat al transport comarcal. El destí mai acaba sent del tot previsible.
